Si voleu escoltar 'Trilla' (cant de sega), que fou una de les peces que vàrem cantar durant el concert, cliqueu aquí 

Cloenda de curs

Els Piafònics hem tancat curs. I ho hem fet com nosaltres ho sabem fer. És a dir, amb un concert que en aquesta ocasió ha estat altament emotiu. I això no només per les cançons que hem cantat i pels texts de presentació de les diverses peces --que, com sempre, han estat elaborats i llegits pel nostre president Ramon Riera--, sinó per haver tingut la immensa alegria d'haver comptat amb la presència d'en Joan Rossinyol i de la Gemma entre el públic. I en podeu estar ben segurs, aquesta ha estat la causa que ha fet que els nostres cants sonessin més vibrants que no pas mai ho havien fet.

Gràcies, moltes gràcies per haver-nos acompanyat! Sabem, Joan, que ben aviat et tornarem a tenir entre nosaltres en els assajos per continuar conreant amistat i complicitats, i això ens omple de joia.


Certes maneres

Davalla lent, de moment, un altre tram de l’escala     
que un cicló ha trasbalsat. Ben agafat a la barana.
I encara mira al lluny. Ell és ferm, fort i valent,                   
coratjós, constant, animós, positiu, intel·ligent…                
I baixa, conscient, que malgrat la destrossa
cal conrear, de bell nou, el camp que l’envolta
i pas a pas, serà capaç de refer, lent, el camí
per aconseguir  la meta de  l’entorn anhelat. 

Certes maneres de fer no es perden mai  
I és bo sentir-se content dins de la pell,
fent el paper que ens ha tocat,  d’una manera digna.
Això vols i demanes. I poca cosa més.
Saber restar, com deia el poeta,
no pas altiu però sí circumspecte
davant tota mena de sorpreses,
amb els ulls i les mans obertes tothora
perquè el vent i la pluja te’ls netegin
de temors i també de malfiances.

Una forta abraçada ben farcida d’ànims, il·lusió i esperança de part de tots els que t’estimem.

Força i endavant, Joan!



Presentació de les 'peces' del 
Concert de Final del curs 2015-2016


Aquí teniu els texts de presentació de les 9 peces que vàrem cantar la nit del 14 de juny de 2016 a la Sala d'Actes de l'Escola Pia de Sabadell i dels que n'és autor Ramon Riera. Llegiu-los i gaudiu-los! Val la pena!


"Sigueu totes i tots molt benvinguts! I moltes gràcies per la vostra presència!

De nou ens trobem a les darreries d’un curs que ja no és nou, sinó que jubilarem ja ben aviat: d’aquí una setmana! Vés, qui ho diria, oi? Com passa el temps! 

Però EP! anem per feina.

Enguany hem pensat fer un concert més d'estar per casa. Vol dir amb unes cançons més casolanes. I quan dic més casolanes no vull dir de menys categoria. A l’inrevés: més properes, familiars i comprensibles, pels més grans. I més curioses, per desconegudes, pels més joves i xics. 

Sabem que la majoria, si més no, us sonaran. Però voldríem que mentre cantem, les anéssiu situant, i anéssiu vivint i us hi anéssiu embolicant amb la lletra de cada cant. Teniu els títols en el petit programa que us han fet a mà. I aquí en tens més, si en vols.

1) I comencem amb un cant que no és d’aquí: “COME WITH ME” (Vine amb mi i somniem junts…).  Es tracta d'una peça que porta una dedicatòria: Joan és per a tu i pels teus. I amb el permís de tots els presents em permeto la gosadia de llegir-te un text maldestre que he fet, arran d’un poema d’en Miquel Martí i Pol: “CERTES MANERES” (veure entrada anterior).

Aprofito aquest intens moment per fer-vos sabedors –és una primícia ja que sou els primers en saber-ho- que enguany la nostra escola organitzarà una sèrie d’activitats, a primers de desembre, a fi de recollir donatius per la Marató de TV3 que, precisament, seran destinats a investigar l'ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques.

...

2) El dissabte vinent, 18 de juny, es compliran 30 anys de la mort del poeta sabadellenc Joan Oliver (Pere Quart) que fou un personatge famós i curiós. I entre les seves obres a mi em va cridar l’atenció, ja fa temps, un poema un xic rar: “Tirallonga de monosíl·labs”. És un llarg poema escrit només fent servir paraules d’una sola síl·laba, monosíl·labs. I he pensat que entre la crisi, les retallades i la fama d’estalviadors que tenim els catalans, seria una bona manera de presentar el concert i cançons. I a més a més us será més fàcil aguantar la meva xerrameca.

Som-hi, doncs: a partir d’ara només monosíl·labs. I si no ho faig, mans cap dalt i cal dir-me: PROU!
I tu, què vols?. Què et ve de gust? M’ho pots dir?  Doncs, per mi… un bon tros de pa. Ah! I un plat ben ple!. Tant m’he fa si és un bon tros gros de peix fresc o un tall gran de carn de bé. Ah! I vull el got ben ple. Si pot ser de bon vi. I un fruit ben dolç, si. Ei, si pot ser!. Crec que ja en tinc prou.    


Doncs, som-hi: QUINA TAULA TAN BEN PARADA

...

3) Has vist? QUINA TAULA TAN BEN PARADA, oi?. Doncs, ja que hi som, un xic més : HOY COMAMOS Y BEBAMOS

...

4) Prou!
Qui ets tu?. I què vols?. A què vens?. Per què seus?. Què vols fer?. M’ho pots dir?
Ei!, si pot ser, jo vull: ser un bon clam. I ser ben ferm. Fort com un cim. No ser pas un plom. Ser i fer un poc de llum.
I si no et fa res…: no vull ser pas bast. Un xic més llest. Amb ben poc de risc. No ser fosc ni trist. I amb molt de gust.
I si puc… vull: un bon pas. Amb poc pes. I un bon pis. Ei!, res de plors. I gens de pus! Vaig bé?
Per tots: LES COBLETES DE LA CANYA, cançó popular del Baix Segre

...

5) 
I tu, què? Què més vols? Doncs, no ho sé pas… Bé, si pot ser, jo vull:Un munt de sou. Ben poc de jou. Bon tros de seny. I gens de renyUn munt de pau. Un poc de veu. Un xic més viu. I un poc més nou.Un molt de goig. Un xic més boig. Bon tros de mel. I ben poc de fel.Amb molt de cor. un xic de sort. Ben poc de mort. I res de porc.     
I va per tots TRILLA, cançó popular de batre. (que vol dir: “Trilla” i “batre”? diu el xic)

... 

6)
I … puc? Jo vull ser, per tots:
Un xic de sal. Un tros de cel. No ser pas vil. Un raig de sol. I no ser nul.
I ser molt clar. I un xic verd. Ben poc de gris. Un pèl boig. I gens brut.
I, ja per fi, vull dir ben fort, que vull: un cel ben blau. Un camp ben verd. El riu molt net. Un pom de flors pel niu.
I un món nou, ben viu i per tots, si us plau!
I si tu ho vols així, amb la mà BRINDEM, BRINDEM!

...

7) EL CANÓ DE PALAMÓS: permeteu-me un record, amb una tirallonga monosil·làbica, per Siria i altres contrades 
I un nou jorn. I un mes de juny nou. Sol, plou, fred. Fa cinc anys més! I tot, com si res... fins quan? Quant temps més els cal? Vers on van?N’han mort molts dins el mar o prop dels murs. Xics i grans. I ben sols.I en són molts mils més en camps, vers un món “nou”... que no els vol. Per mars o per camps erms, durs, toscs, secs, bruts. Van en grup, sols.El món del Nord, que creu o vol ser l’eix del bé i del mal, no té pas cor... El gran món del Nord els veu, i els sent i ... no diu res. I no hi fa res!Sols fa murs. En fuig!. I poc més. El vent “fresc” del Nord és mut i put!

Escoltem el canó de Palamós que ens diu: Escolteu la meva veu, oh canons de tot el món i la gent de tot arreu, no més guerres ni més morts, no més bombes ni més focs, sóc el canó de Palamós.

...

8)
Saps? Vull uns quants mots xics, breus, prims, clars i greus per uns nous jorns de juny nous, rics i llargs. Va, no em feu cas!. En tinc molts dins el meu cap però ja no n’hi ha cap per fer el que jo vull. Per tant, fins aquí! Prou. Que bé, oi?

Doncs sí! I per tots la LA CANÇÓ DEL CAPITÀ.

...

9) Ja es fa tard. No som a mitja nit però ens hi anem apropant. Cal anar-nos preparant per agafar el TREN DE MITJANIT. Qui no s’ha trobat sol, angoixat, deprimit, perdut, espantat enmig d’una trista nit? Ep! Cal sortir del núvol de la foscor i pujar al tren de mitjanit, amb esperança, il·lusions, ganes de lluitar i viure el nou dia de cada dia. Tenim temps per davant i es bo saber que no estem sols. Som-hi! EL TREN DE MITJANIT

...

I finalment, unes paraules per a la Laia Pedrol, l’ànima d’aquesta coral. Per aguantar-nos amb paciència cada dimarts, per guiar-nos amb sentit i sensibilitat, per fer-nos descobrir, viure i sentir, cada vegada amb més intensitat, la música, el més universal dels llenguatges. 

Laia, COMPTEM AMB TU!. I com deia i diu en Joan Rossinyol: En volem més, Laia!

I moltes mercès a tots els qui heu tingut la gosadia de venir. Que tinguem tots un bon acabament de curs, que gaudiu d’una agradable i divertida revetlla de St. Joan i, sobretot, que passeu unes bones vacances d’estiu!".